OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

OBJECTIUS DE LA ASSIGNATURA: COMPETENCIES A ASSOLIR

S’han complert  els objectius marcats per l’assignatura, que continuaran en el següent  període que servirà per acabar de consolidar-los , aquests són: que tinguem una experiència professional real, i potenciar el coneixement de cara el futur sobre àmbits nous d’intervenció i desenvolupament professional., ja que es una carrera, i una assignatura  altament professionalitzadora( guia de pràcticum ) Per part meva he procurat i o seguiré fent en el següent període endinsar-me totalment en la realitat especifica de les tasques d’una psicopedagoga, en un context real concret.

Al mateix temps també es té en compte l’assoliment d’una sèrie de competències  professionals  que també he tingut l’oportunitat de desenvolupar. Aquestes són:

• Capacitat de reflexió sobre els factors principals que intervenen en la configuració de la pràctica professional psicopedagògica , ja que he tingut la oportunitat d’estar en un entorn on els infants reben exclusivament tractament de professionals de la psicopedagogia, i on per tant el paper d’aquest esta molt ben delimitat, definit i estructurat.

• Habilitat per a buscar informació teòrica i per a adequar els coneixements conceptuals ales característiques pròpies del context de treball. Ha estat una tasca important en el període de practiques, ja que no tenia coneixements, ni experiència prèvia i especifica sobre els nens amb síndrome de Down, ni tampoc per tant com fer materials per tal de potenciar les habilitats cognitives. He de dir que a la fundació hi ha una biblioteca que   m’ha estat de gran ajuda, ja que hi ha molta bibliografia especifica.

• Habilitat per a analitzar els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que du a terme una determinada institució en un àmbit d’intervenció. Ha estat una tasca fonamental ja que es una fundació que tot i que no esta formalment dins el sistema educatiu,  es considera i sobretot els professionals que la porten la consideren dins el sistema educatiu ja que fa un treball de reforç, ajuda, assessorament a les escoles i als infants per tal de millorar el seu rendiment escolar.

• Habilitat per a analitzar una determinada intervenció psicopedagògica aplicant un model d’anàlisi de la dinàmica de la construcció del context de col·laboració amb altres persones i professionals. He estat a una aula amb molts pocs alumnes 2 en la primera sessió i 4 en la segona, i per tant hi ha hagut una estreta col·laboració amb la terapeuta, al mateix temps també he tingut un seguiment important per part del tutor i també en el cas específic de la Ingrid he parlat molt amb els pares.

• Capacitat de descripció i anàlisi de realitats complexes. Tot i que les realitats complexes segurament es refereix com es descriu  en el capítol 3.”Una teoria de la pràctica psicopedagògica”  són altres situacions, el fet d’afrontar una sessions de treball amb nens amb discapacitat  intel·lectual, , també es pot considerar una realitat complexa, que cal tenir experiència i coneixements.

• Coneixement i experiència en el disseny d’un projecte d’intervenció psicopedagògica relacionat amb una situació real, com es un taller que ja fa dos anys que es porta a terme amb nens petits i que a pesar de la experiència interessa que hi hagi idees noves i projectes nous per tal d’anar-lo adaptant a la realitat particular de cada alumnes i al mateix temps i de forma global es pugui anar millorant.

• Habilitat per a elaborar, implementar i avaluar projectes que s’adeqüin a les

necessitats i les característiques específiques de la realitat en què es desenvolupa la tasca, ja que el Síndrome de Down te unes característiques pròpies, que cal conèixer, en quant al llenguatge, al raonament, a desenvolupament cognitiu, el desenvolupament en general... tot i  que cal tenir ne compte que si ve hi ha unes característiques comunes cada nen es diferent.

• Comprensió, flexibilitat i adaptació a les dinàmiques organitzatives del recurs educatiu. Es fonamental saber copsar el moment, les necessitats, el estat d’ànim, els interessos, les motivacions... dels alumnes per tal de que les activitats que en cada sessió es presentin siguin profitoses, ja que sinó, tal i com he pogut observar acaben cansats i el que demanen es jugar.

 

L'objectiu general de les practiques es apropar als alumnes al món professional dels psicopedagogs, de manera que pugem apliar els coneixements téorics, adquirids al llarg de la carrera en un context real  d'intervenció.
En el meu cas s'acompleix TOTALMENTl l' objectiu, ja que a la fundació catalana amb la Sindrome de Down, participo plenament de la sessió del taller d'habilitats cognitives, amb una terapeuta que té la formació de psicopedagoga per la UOC, molt carinyosa amb els nens, i que ho fa molt bé, per tant estic aprenent molt i totalment en contacte amb la realitat professional del psicopedagog
Un altre dels abjectius que també s'acompleix plenament es i qu3e es tracta d'aconseguir que els estudiants adquirim i consolidem coneixements i habilitats vinculades a l'ambit o context d'inervenció  i començar la meva inserció professional, després d'un periode de formació previa.

DE LA  PREPARACIÓ TEORICA, I DE LES REUNIONS AMB EL TUTOR I RESPONSABLE DEL TALLER D’HABILITATS COGNITIVES S’HA EXTRET

QUE LA INTERVENCIÓ HA D’ANAR ADREÇADA A:

• Afavorir una conducta estratègica.
• Donar un temps de resposta més llarg (latència), no pressuposar que no ho sap i animar a que respongui.
• Simplificar el material a presentar de manera que sigui possible de realitzar l’activitat sense la necessitat de suport.
• Crear situacions en les que s’afavoreixi:

o   L’atenció cap al missatge verbal. Quantes vegades veiem al nen que només fa i fa i no escolta.

o   La interacció.

o   Les capacitats per l’aprenentatge com són: escoltar,seure,mirar, respondre, actuar...

TENINT EN COMPTE LES SEGUENTS CONSIDERACIONS

Si partim de la idea que el desenvolupament cognitiu té a veure amb la interacció entre els factors inherents a la persona i els que provenen del medi, podem entendre la importància que pren la naturalesa d’aquests últims. Si a més, recordem que la intel·ligència no es estàtica si no que és fruit d’una construcció, en la que cada nova adquisició es recolza en les anteriors i serveix a la vegada com a base necessària per les següents, veurem que l’ infant ha d’accedir a la comprensió per desenvolupar els seus esquemes de coneixement i poder-los generalitzar a contextos diferents d’aquells en que es dóna l’aprenentatge.

L’infant amb la SD no té una discapacitat que amb una tècnica rehabilitadora se li pugui restablir un funcionament negat o espatllat per una malaltia. Quan es dóna aquest enfocament, s’instauren intervencions rehabilitadores sovint inadequades i inacabables.

En aquest sentit, és molt interessant el que ens diu C. Cunningham en relació als programes derivats dels tests de desenvolupament, aquells que proposen un mateix entrenament per a totes les persones. Comenta que la investigació no ha demostrat la seva eficàcia a llarg termini. En canvi, sí que ha constatat que aquest enfocament comporta perills potencials per al desenvolupament de les relacions familiars i pel rol de l’infant, en no considerar la importància de la família, ni de l’entorn social, ni tampoc la contribució de l’infant en el seu propi desenvolupament i creixement.

A l’ infant amb la SD l’hem de veure en la seva globalitat, amb la seva edat cronològica i les seves necessitats concretes, com a persona en relació a un entorn.

La determinació de les necessitats ha d’incloure tant la valoració de les capacitats i necessitats, com la dinàmica del seu procés fins el moment. Per tant és necessària una visió evolutiva, dinàmica i oberta del procés individual de l’ infant i a la vegada poder fer una valoració i seguiment del procés, establint les prioritats en cada moment.

Cal estar molt atents a no afavorir la inhibició, la inactivitat, la passivitat i l’aparició del sentiment de poca autoestima per part de l’ infant.

Per aquest motiu la intervenció com a professionals cal plantejar-la de cara a aconseguir que l’infant no sigui només agent actiu de l’aprenentatge sinó també capaç d’abordar una activitat o tasca, d’interrogar-se pel que passa al seu voltant i capaç de plantejar conflictes i buscar possibles solucions.

L’actuació del professional ha d’estar basada en una intervenció sense caure en els tòpics existents en relació a la persona amb la SD. Cal considerar fonamental el paper actiu de l’infant en la comprensió de tot allò que l’envolta i en la construcció dels seus aprenentatges.

LES PRACTIQUES HAN ESTAT ESTRUCTURADES EN TRES FASES, CADA UNA DE LES FASES TENIA UN OBJECTIU INICIAL.

Fase 1: Recerca prèvia

• OBJECTIU INICIAL: Avaluació de necessitats i possibles millores del taller.

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de realitzar també un diagnòstic del centre i conèixer millor e tipus d’intervenció necessària a realitzar:

• Afavorir un clima de confiança i escolta, que obri un espai en el qual cada participant pugui comunicar-se, establint complicitats necessàries.
• Identificar necessitats i demandes explícites i implícites.
• Estudiar la dinàmica funcional, organitzativa i metodològica de la institució.
• Conèixer les característiques de les persones, grups i contextos amb els quals s'interactua, per extreure les necessitats i disposicions que facilitin una intervenció satisfactòria analitzant la informació recollida.

Fase 2: Taller

• OBJECTIU INICIAL: Avaluació de necessitats i possibles millores del taller.

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de conèixer de forma més acurada els usuaris del taller:

• Determinació de les característiques dels infants, Característiques de la SD.
• Determinació de les característiques especifiques de cada nen:
• Dades del nivell de competències en les diverses àrees del desenvolupament general
• Dades de la dinàmica psicològica, afectiva i emocional, relacional i del comportament.
• Dades del nivell de competències en les diverses àrees del desenvolupament general
• Particularitats del desenvolupament cognitiu
• Particularitats del desenvolupament de la capacitat simbòlica
• El Llenguatge del nen amb la SD
• Altres manifestacions de la funció simbòlica : el joc i el dibuix
• Particularitats del desenvolupament personal i construcció de la identitat.

Fase 3: Disseny

• OBJECTIU INICIAL: Disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius multimèdia per al taller

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de poder dissenyar activitats que realment milloressin la qualitat del taller i servissin per a que els infants aprenguessin de forma personalitzada:

• Reflexionar sobre les aportacions i millores que poden proporcionar les TIC.
• Dissenyar activitats a partir dels interessos dels infants tenint en compte l’edat i on es situen tant  a nivell cognitiu com emocional.

COM INFLUEIXEN LES TIC A L’ENSENYAMENT

A més del treball exposat anteriorment també , s’ha valorat com la integració de les TIC en l’educació afavoreix l’adquisició de les habilitats cognitives en la Síndrome de Down, així com altres aspectes del disseny d’aquest taller, com per exemple, si les sessions en grups de 2 afavoreix al seu torn activitats conjuntes en un mateix ordinador on es treballen altres aspectes que afavoreixen el posterior aprenentatge de la lectura com el respectar el torn i les pauses,... etc. A més de veure fins a quin punt l’ordinador que te una gran capacitat motivadora i engrescadora, afavoreix els aprenentatges, més que qualsevol altre suport, ja que aquest s’utilitza com un eina de treball.