DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

 A continuació s’exposen les característiques que he observat en el usuaris del taller, les quals m’ha ajudat a dissenyar les activitats:

§  Grup I: La Marieta i la Ingrid son nenes força petites (una va a P-3 i l’altra a p-4 respectivament). La Marieta  en prou feines segueix el taller. Es mostra molt dispersa i nerviosa, i vol canviar constantment d’activitat. Sembla que sigui una nena extremadament estimulada, es comunica exclusivament amb el gest i el contacte físic i segons la terapeuta del taller li veu alguna cosa que no acaba de entendre, es filla de un segon matrimoni de pares grans, sobretot el pare s’observa  també  per part de la mare una dificultat acceptació de la seva realitat. La Ingrid comença a utiltizar el llenguatge  per comunicar-se,  es molt més madura que en Marieta,  és mostra sociable, desperta i curiosa pel seu entorn, li agrada posar ordre, i també  li agraden molt totes les activitats de taller d’habilitats cognitives, tot i que té una preferència clara per l´ordinador. Al començament plorava molt,  i no volia anar a les sessions, no acceptava la terapeuta encarregada del taller, i es mostrava molt nerviosa, fins al punt que, tot i controlar perfectament els esfínters, se li escapava el pipi sovint. 

§ Grup II: El Manel, el Unai, la Belenise, i el Toni aquest és un nen actiu amb ganes d’aprendre coses noves, s’ho passa bé amb companyia i li agrada que se’l valori, no sé si és massa conscient de la seva malaltia. L’Unai em sembla que no acceptava massa “ser diferent” i que ell és conscient de tota la problemàtica que viu el seu entorn. Penso que pot tenir informació sobre molts aprenentatges però li costa expressar-se, i que està motivat per a fer moltes coses però veu les seves limitacions i això el desanima, es valora poc. Té poca coordinació i el seu to muscular és hipotònic, no té gaire força. La Belenise, es la que segueix més bé el taller ja que es la te és ganes d’aprendre, i  més pautes, penso que es la que segueix més el ritme normal  de l’escola. Fins i tot a nivell físic té el trets típics dels nens amb SD més dissimulats, i també es la que té un comportament  més aprop dels nens sense aquesta dificultat. El Manel, es el més gran va primer de primària, i es el que mostra un comportament més complicat dins al taller, sembla que no li interessi res, es tira a terra....  Amb ell he pogut constatar, com ja havia llegit en la bibliografia utilitzada que ha mesura que creixen cada vegada la distancia amb el nivell de desenvolupament que els toca per edat biològica es més gran.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

1. Descripció del projecte de pràctiques, portat a terme dins la seccio de seguiment escolar de la fundació catalana Sindrome de Down( veure que es al final de la pàgina) (veure també caracteristiques del llenguatge, ja que el taller es va presentar als pares com un reforç en aquest aspecte)

El PractiumI, s’emmarca dins l’ àmbit d’intervenció de la intervenció psicoeducativa amb la finalitat de dissenyar, desenvolupar i avaluar recursos i eines que donin suport a taller d’habilitats cognitives. Concretament s’ha centrat en:

• Producció de materials  i recursos TIC.
• Integració de les TIC en l’educació amb naturalitat amb nens amb dificultats.

El treball proposat, ha suposat com a objectiu principal, dissenyar activitats de manera personalitzada atenent els interessos de cada nen/es i les seves necessitats.

El programa es va estructurar en tres fases:

FASE 1 :  Recerca prèvia

Objectius: Recerca i recollida informació Destinataris/àries: Subjectes taller

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Anàlisi bibliogràfic Reunions amb la responsable del taller

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Entrevista Anàlisi documental

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Retroalimentació amb la monitora del taller i el tutor de les pràctiques

Fase 1: Recerca prèvia

• OBJECTIU INICIAL: Avaluació de necessitats i possibles millores del taller.

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de realitzar també un diagnòstic del centre i conèixer millor e tipus d’intervenció necessària a realitzar:

• Afavorir un clima de confiança i escolta, que obri un espai en el qual cada participant pugui comunicar-se, establint complicitats necessàries.
• Identificar necessitats i demandes explícites i implícites.
• Estudiar la dinàmica funcional, organitzativa i metodològica de la institució.
• Conèixer les característiques de les persones, grups i contextos amb els quals s'interactua, per extreure les necessitats i disposicions que facilitin una intervenció satisfactòria analitzant la informació recollida.

FASE 2: Taller

Objectius: Avaluació de necessitats i possibles millores del taller. Destinataris/àries: Subjectes taller

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Observació directa de les sessions, metodologia i recursos emprats fins ara:  Taller: Duració:  60’ 1)    Presentació del protagonista de la sessió (joguet: pilota, nina, globus, cotxe, gatet): 5 ‘ 2)    Joc tangible: 25’ 3)    Joc  interactiu (ordinador): 30’ a)    Activitats individuals b)    Activitat conjunta (cançoner o conte) ó paint. Reunions amb la responsable del taller Reunió amb els pares dels nens Avaluació de necessitats i possibles millores

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Anàlisi documental Observacions Entrevista Qüestionaris

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Retroalimentació amb la monitora del taller i el tutor de les pràctiques

Fase 2: Taller

• OBJECTIU INICIAL: Avaluació de necessitats i possibles millores del taller.

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de conèixer de forma més acurada els usuaris del taller:

• Determinació de les característiques dels infants, Característiques de la SD.
• Determinació de les característiques especifiques de cada nen:
• Dades del nivell de competències en les diverses àrees del desenvolupament general
• Dades de la dinàmica psicològica, afectiva i emocional, relacional i del comportament.
• Dades del nivell de competències en les diverses àrees del desenvolupament general
• Particularitats del desenvolupament cognitiu
• Particularitats del desenvolupament de la capacitat simbòlica
• El Llenguatge del nen amb la SD
• Altres manifestacions de la funció simbòlica : el joc i el dibuix
• Particularitats del desenvolupament personal i construcció de la identitat.

FASE 3 : Disseny

Objectius: Disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius multimèdia per al taller. Destinataris/àries: Subjectes taller

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Lectura Anàlisi bibliogràfic Recerca de recursos Disseny de recursos

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Anàlisi documental Observacions

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Retroalimentació amb la monitora del taller i el tutor de les pràctiques Indicadors de resultats: Observació directa de les sessions amb les noves activitats dissenyades. Observar si son entenedores si aconsegueixen allò que es pretén.

Fase 3: Disseny

• OBJECTIU INICIAL: Disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius multimèdia per al taller

En aquesta fase es va  considerar necessari afegir els següents objectius per tal de poder dissenyar activitats que realment milloressin la qualitat del taller i servissin per a que els infants aprenguessin de forma personalitzada:

• Reflexionar sobre les aportacions i millores que poden proporcionar les TIC.
• Dissenyar activitats a partir dels interessos dels infants tenint en compte l’edat i on es situen tant  a nivell cognitiu com emocional.

QUE ES LA SECCIÓ DE SEGUIMENT ESCOLAR  DE LA FUNDACIÓ SINDROME DE DOWN

El Servei de seguiment Escolar va ser creat l'any 1986 amb l'objectiu de contribuir a la millora de les condicions socials, educatives i psicològiques del procés d'integració escolar de les persones amb la síndrome de Down, en el període d'escolarització infantil, primària i secundària. El Servei intervé i col•labora amb les diverses parts implicades en el procés: la persona amb discapacitat, la família, l'escola i d'altres professionals.

Atenció a l'infant i a l'adolescent amb la síndrome de Down:

1.Tractament en grup:

• Dels 5 fins als 16 anys d’edat, el Servei organitza tractament en parella (dos infants) o en grup, segons l’edat cronològica, per incidir en els aspectes d’identitat personal (coneixement d’un mateix), de socialització (relació amb els altres), d’autonomia i d’estructuració i organització del pensament. El fet de poder compartir un espai amb d’altres és bàsic en la construcció de la pròpia identitat dins el procés d’integració escolar i social.
• Assessorament i orientació als professionals que participen en el procés educatiu de la persona atesa. El seguiment psicopedagògic es duu a terme dins l’àmbit escolar i amb els diferents professionals que hi intervenen.
• Orientació i seguiment a les famílies.

2. Tallers:

• Taller d’habilitats cognitives. Adreçat a infants de 4 a 7 anys.
• Taller d’habilitats socials i comunicatives. Adreçat a infants a partir de 3 anys.
• Taller de teatre. Adreçat a infants de 6 a 12 anys.

3.  Atenció a les famílies

§  Dins d’aquesta línia, periòdicament es realitzen seminaris i conferències per a pares.

§  Atenció als professionals: Atenció i orientació a les consultes realitzades per professionals de l’escola, dels EAP i de centres privats (mestres, pedagogs, psicòlegs, logopedes, treballadors socials i d’altres). Sessions informatives als claustres dels centres docents.

§  Formació i docència per a professionals

o   Aula Oberta, curs de formació bàsica sobre la Síndrome de Down.

Seminaris d’aprofundiment en temes diversos

CARACTERISTIQUES DEL LLENGUATGE

  El llenguatge és una eina per organitzar el pensament, ja que un dels aspectes fonamentals del llenguatge és la seva relació amb les estructures del pensament. Expressions com: “més-menys”, “sobre-sota”, “abans-després”, són la traducció verbal d’unes estructures de pensament corresponents a les nocions de: quantitat, espai i temps. El nen ha de construir no solament una representació del món que l’envolta, tant físic com social, sinó també els seus propis instruments per a conèixer i relacionar-se amb la resta (percepció, raonament lògic, etc.).

Aquestes dues activitats constructives són complementàries: mentre s’organitza la realitat trobant-hi regularitats es construeixen els instruments per a realitzar aquesta organització. L’adquisició de conceptes és el resultat de tot un procés complex i coneixent les dificultats i les limitacions que presenten les persones amb la SD per extreure les característiques principals i per establir les semblances i les diferències, podem entendre les dificultats que poden presentar. En moltes ocasions se sol pensar que la persona amb la SD ha adquirit un nou concepte pel fet d’utilitzar-lo, quan segurament encara està en procés d’adquisició. A més, quan apareixen dificultats per extrapolar els aprenentatges a situacions noves, cal que ens preguntem si realment s’ha construït el primer coneixement, cosa que permet reconstruir-lo en un nou context, o senzillament s’ha après mecànicament unes estratègies, vàlides només per a una situació determinada, però no generalitzables. 

 La competència comunicativa o pragmàtica és la capacitat d’interioritzar les regles de l’ús del llenguatge en el context.

Durant el desenvolupament del llenguatge apareixen una sèrie de funcions (intencions comunicatives) que utilitza el subjecte que parla per comunicar-se amb el que escolta i que permeten la interacció, la regulació i el control de l’altre. L’infant amb la SD té intenció comunicativa amb finalitat, però sovint presenta dificultats a l’hora de transmetre el missatge (per les diferències a nivell de producció i organització del discurs, esmentat anteriorment) i també d’adequar-lo al context i l’interlocutor. També presenta dificultats per captar les pressuposicions, les intencions, la ironia i el llenguatge metafòric que, de vegades, es fa servir en les converses.

A nivell Pragmàtic cal tenir en compte:

-      -------La motivació per comunicar-se. Ens trobem amb infants que estan desmotivats per explicar fets, esdeveniments, davant les dificultats que tenen per expressar-se i les dificultats dels altres per entendre’ls. De vegades es fan preguntes molt directes o se’ls corregeix mentre parlen fixant-nos més en la forma que en allò que vol explicar (contingut).

-     ---------- La Comprensió. Cal veure si comprèn el missatge; de vegades les dificultats de percepció a nivell de sons pot modificar el significat /bata//gata/i portar a interferències en la comunicació.

-    -----------  La interacció que sigui reforçant, que l’infant aprengui a escoltar i sigui escoltat. Resituar-lo en les converses. Que esperi el torn, que pensi allò que vol dir, que tingui en compte l’altre, que adeqüi el missatge al context i a l’interlocutor ...