FORMACIÓ ADQUIRIDA EN ALTRES ASSIGNATURES I QUE HAN SERVIT COM A BASE TEORICA A MÉS DE LA BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA PER AFRONTAR EL REPTE DE INTEGRA-SE A UNA PRACTICA PROFESSIONAL
Penso que el fet de fer les pràctiques quan ja gairebé s’ha acabat la carrera, es del tot necessari perquè ja es té un bagatge i una mentalitat com a psicopedagog que ajuda al bon aprofitament d’aquestes .
Totes són necessàries per tal d’aconseguir l’objectiu descrit anteriorment, to i que algunes sobretot les que ens forma sobre dificultats, discapacitats... Algunes d’aquestes són:
Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica Aquesta m’ha servit com a base teòrica per entendre el concepte de dificultat en l’aprenentatge, i també sobre la lectura i l’escriptura,
El taller es va presentar als pares com una forma de treballar de forma molt lúdica però amb el rigor pedagògic que mereix qualsevol aprenentatge. Un punt important es treballar aspectes de pre-lectoescriptura que complementessin alguns aspectes que treballen a l’escola per potenciar les habilitats de caràcter cognitiu que facilitin en un futur els aprenentatges i les relacions.
Educació especial donada les característiques pròpies dels alumnes del centre, ja que tenen síndrome de Down, ja que inclou una visió amplia dels plantejaments relacionats amb l’atenció a la diversitat, tot i que esta centrada a l’escola, serveix per tenir una idea dels alumnes amb característiques diferents i com poder intervenir
Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament aquesta proporcionar els elements conceptuals i metodològics necessaris per al desenvolupament de la funció d'assessorament i orientació psicopedagògica als centres escolars (ordinaris i específics) on s'atén alumnes amb discapacitat intel·lectual, discapacitat auditiva, visual, motriu, amb autisme i amb trastorns de conducta. En aquest sentit, cal tenir present que si bé hi ha aspectes comuns en el desenvolupament d'aquesta funció, també s'han de considerar els factors específics derivats de les característiques i necessitats de cadascun
Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació Aquesta assignatura pretén proporcionar bases teòriques per a una aproximació al fenomen de la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'Educació des d'aquest marc socio-cultural de reflexió.
Des d'una interpretació constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge, s'ofereix un espai per valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades que promoguin l'aprenentatge significatiu. En aquest sentit, l'assignatura se centra en el anàlisis de les situacions mediades d'aprenentatge i no tant en l'estudi dels mitjans per ells mateixos. Al mateix temps que es la eina no només que m’ha servit per fer el material del taller, sinó també per fer aquest blog.
FONAMENTACIÓ TEORICA PREVIA.
Per al disseny de les activitats del projecte s’ha utiitzat el llibre Síndrome de Down: Lectura i escriptura de les autores María Victoria Troncoso i María Mercedes del Cerro.
Aquest llibre és més que un mètode de lectura o d'escriptura. En ell s'indiquen amb precisió els passos previs que cal donar en l'educació d'un nen amb síndrome de Down amb una visió que abasta tota la persona, aprofundint en els seus variats contextos, i que subratlla el profund coneixement que les autores tenen sobre les qualitats i dificultats pròpies de la síndrome de Down. Els detalls amb que analitzen el desenvolupament del nen i la varietat de situacions que poden sorgir al seu voltant, han de servir sens dubte perquè els educadors- siguin familiars o professionals- incrementin i millorin les seves estratègies per aconseguir l'avanç, lent però continu, dels aprenentatges.
En aquets projecte, s’ha tingut en compte, tal i com indiquen les autores,que els nens petits amb síndrome de Down (SD) són nens en procés de creixement, amb interessos, necessitats i desitjos, com els dels altres nens de la seva edat cronològica. El seu desenvolupament lingüístic presenta especificitats. Encara que algunes d'elles estan relacionades amb el síndrome, a causa del retard mental (RM), no poden tractar-se de forma aïllada, perquè conflueixen en altres adquisicions del desenvolupament global.
El desenvolupament de la persona amb la SD sempre s’ha considerat més lent que el de la persona sense discapacitats. Ja que és cert que assoleix els aspectes evolutius més rellevants més tard (caminar, parlar, etc.), els seus processos cognitius no són idèntics als de la resta de la població.
La seva capacitat exploratòria és restringida, fet que comporta que el seu coneixement de l’entorn sigui reduït i es quedi també amb alguns aspectes que sovint no són els més rellevants ni els més significatius. Pot presentar dificultats específiques que fan referència tant a la memòria, a l’atenció, a la inhibició, a la latència així com també al processament de la informació a través del canal auditiu-verbal i tot l’aspecte simbòlic-abstracte:
§ Memòria. Les dificultats en aquesta àrea no són degudes només per l’edat mental de la persona sinó també (segons sembla) per alguns dèficits específics provocats per components endògens. L’adquisició d’estratègies adquireix especial rellevància a l’hora d’acarar aquestes dificultats.
§ Latència. El temps de resposta tendeix a ser més llarg. Es dóna una gran variabilitat entre les persones amb la SD, ja que té a veure amb el processament de la informació, amb la presa de decisió en el moment d’actuar i també amb la personalitat de cadascú. El temps de resposta pot variar segons quin sigui el nivell d’autoestima, seguretat personal i el coneixement de sí mateix i de les seves possibilitats, a més dels propis factors endògens.
§ Inhibició. Hi ha una dificultat en seleccionar estímuls. Les persones amb la SD poden presentar limitacions per fixar-se solament en un aspecte o part concreta de l’estímul, descartant la resta.
§ Atenció. Es dóna una gran variabilitat a causa que les dificultats no solament tenen relació amb components endògens sinó també amb components ambientals.
§ Canal Auditiu-Verbal. Sembla haver-hi més dificultats en processar la informació per aquest canal que pel canal visual-motor. Diversos estudis han demostrat que donen millors resultats quan se’ls presenta les activitats visualment i quan la resposta es pot expressar de manera manual, assenyalant o seleccionant.
Aquestes dificultats específiques poden comportar:
- Dificultats per extreure els trets principals i establir les semblances i diferències.
- Limitacions en la formació de conceptes, l’abstracció i la generalització.
Tots aquests aspectes poden afectar i condicionar el funcionament cognitiu i a la vegada, poden determinar un funcionament davant les situacions d’aprenentatge, com ara:
- Tendència a perseverar: Dificultats per modificar en funció de la nova informació.
- Reducció del fenomen de l’acomodació: en presentar dificultats per modificar l’esquema de coneixement en funció del nou aprenentatge, es dóna un manteniment d’esquemes rígids i fixos.
- Tendència a la simplificació: dificultat per utilitzar formes més ajustades per resoldre situacions.
- Tendència a la desorganització: si no es dóna una situació de perseverança, sol donar-se un funcionament desorganitzat en la recerca de la solució.
BANDA PER RECOMANACIÓ DEL TUTOR, HE TREBALLAT EL LLIBRE :
"L'EDUCACIÓ DE LES PERSONES AMB SINDROME DE DOWN"
Sue Bucley, Gullim Bird, Sandy Alton i Cecilie Mackimon
Objectiu : coneixer les particularitats de la lectoescriptura amb nens amb sindrome de Down
.
· AAMR. Retraso mental. Definición, clasificación y sistemas de apoyo. 10ª ed. Madrid: Alianza, 2004.
· Adell, Jordi (1997) Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html
· Badia, A.; Bautista, G.; Guasch T. Et al. (2004) La integració escolar de les TIC: el projecte Ponte dos Brozos. http://www.uoc.edu/dt/cat/badia0904.html
· Bartolomé, A. Et al. (1996) Preparando para u nuevo modo de conocer. http://www.uib.es/depart/gte/edutec-e/revelec4/revelec4.html
· Cichetti, D.; Beefhly, M. Children with Down Syndrome: Adevelopment perspective. NT: Cambridge University Press, 1990.
· Borbonés, Rosa; Golanó, Marta. “The group: an instrument of intervention for the global development of the child with Down Syndrome in the process of social inclusion”, Down Syndrome Research and Practice Vol. 5, (1998), núm. 2; p. 88-92.
· Brechin, Ann; Swain, John. Cambio de relaciones. Barcelona: Fundació Catalana Síndrome de Down, 1991; 220 p.
· Cases, Jordi i Torrescasana, Ma. Roser (23006) Les TIC a l’educació infantil. Editorial UOC http://www.editorialuoc.com/index.ysi?Lang=cat&c_ext=1100
· Cunningham, Cliff. El síndrome de Down: una introducción para padres. Barcelona: Paidós; Fundació Catalana Síndrome de Down, 1990; 229 p.
· Garvía, Beatriz. “Salut Mental i Síndrome de Down”. SD-DS Revista Mèdica Internacional sobre la síndrome de Down Vol. 4, (novembre 2000), núm. 3; p. 44-46.
· Garvía, Beatriz. “Síndrome de Down i identitat”. SD-DS Revista Mèdica Internacional sobre la síndrome de Down Vol. 9, (març 2005), núm. 1, p.12-15.
· Garvía, Beatriz, y cols. Fundació Catalana Síndrome de Down: servicios y metodología. Barcelona: FCSD, 2003.
· Jollien, Alexandre. El oficio de ser hombre. Barcelona: RBA, 2003; 87 p.
· Jollien, Alexandre. Elogio de la debilidad. Barcelona: RBA, 2001; 116 p.
· Mannonni, M. El niño retrasado y su madre. Barcelona: Paidós, 1987.
· Majó, Joan (2000) Noves tecnologies i educació http://www.uoc.es/web/cat/articles/joan_majo.html
· Martínez, Isabel. El desafío de la integración. Barcelona: Fundació Catalana Síndrome de Down, 1990; 184 p.
· Montobbio, Enrico. La Identidad difícil: el falso yo en la persona con discapacidad psíquica. Barcelona: Fundació Catalana Síndrome de Down, 1995; 66 p.
· Pérez de Pla, E.; Carrizosa, S. (comp.). Sujeto, inclusión y diferencia : investigación psicoanalítica y psicosocial sobre el síndrome de Down y otros problemas del desarrollo. México: Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Xochimilco, 2000.
· Rondal, J.; Perera, J.; Nadel, L. (coord.). Síndrome de Down: revisión de los últimos conocimientos. Madrid: Espasa, 2000.
· Verdugo, Miguel Ángel. Personas con discapacidad: Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo XXI, 1995; xxvi, 1437 p.
No hay comentarios:
Publicar un comentario